La meva afició per l’arquitectura i el disseny em ve de ben petita, la casa on vaig néixer, a Girona, era molt a prop de l’edifici de “La Farinera”, obra de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí.
Les formes ondulades i vibrants d’aquest edifici, entre fantasmagòric i conte de fades, m’impressionava molt, cada vegada que passava per davant descobria noves formes i relleus i m’agradava resseguir-les amb els dits, fins i tot l’olor de les parets de la tanca, quan plovia, m’agradava i ha quedat gravada dins dels meus records, En certa manera aquest edifici va guiar el meu camí cap el que més endavant seria la meva professió.
Recentment he llegit en un article dedicat als 100 anys de “La Farinera”, que l’arquitecte gironí, Arcadi Pla i Masmiquel, que és l’autor de la restauració de l’edifici, de petit tenia sensacions semblants quan passava per davant.
En aquesta pàgina vull fer homenatge a “La Farinera Teixidor” i al arquitecte que la crear.
L'edifici de “La Farinera Teixidor” va ser projectat per Rafael Masó i Valentí l’any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona. És una de les obres més representatives de la cuitat.
L’industrial Alfons Teixidor va encarregar a Masó una de les obres que en els temps esdevindria emblemàtica: un complex integrat per l’habitatge de la família Teixidor, el cos d’oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems.
Va ser construït en diverses etapes per un jove Masó a les escorrialles del modernisme, amb influències de Gaudí, de Makintosh i de la Sezession vienesa. Les peces de majòlica blanca, les escates, la forja i els vitralls permeten materialitzar un edifici que revela des de l’exterior la seva funció. Els pinacles arrodonits en forma d’espigues de blat, els revestiments de rajola blanca i el color blanc de les façanes, abans de la restauració, al.ludeixen directament la idea de muntanyes de farina .El mateix Masó va escriure: fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡ tot nevat ¡ vull que sigui realment la casa de les farines.
El conjunt té gran interès tant de volum i de composició com de detalls decoratius, cal assenyalar la pedra de la façana de planta baixa, amb diferents jocs de formes i textures d’acabat; l’estucat de la resta de paraments , sobre els quals destaca la rajola blanca, amb nombroses formes i relleus i detalls decoratius, els elements de ferro forjat: reixes, portes finestres i sobretot la tanca de la entrada principal i els fanals acabats amb vidre de color blau. Els vitralls també són molt interessants.
Abans de encarregar el projecte de l’edifici a Rafael Masó, el Sr. Teixidor va voler escollir més d’un projecte, fa poc s’han descobert dibuixos i plànols molt interessants de Josep M. Jujol que era company de promoció d’en Masó. El propietari però, finalment es decantà per el projecte de Rafael Masó.
"La farinera" abans de la restauració aprox.1950
L'edifici després de la retauració any 2000
Detall de la teulada i l'espiga
Detall
Detall de la façana
Detall de la tanca i el fanal blau
Detall del finestral sobre el pont
Detall de les gàrgoles
Detall de l'espiga
Detall de la forja
Detall de les reixes amb espiga











Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada