bloc de retalls: de febrer 2011

dijous, 17 de febrer del 2011

Tortada d’ametlles

Tortada d’ametlles (Torta de Santiago)

A la meva manera

Ingredients

100 gr. De mantega

200 gr. De sucre

200 gr. D’ametlles crues pelades i triturades no gaire fines

75 gr. De farina

6 ous

L’escorça d’una llimona grossa ratllada fina

1 culleradeta de llevat “royal” o similar

1 motlle rodó 35/40 cm. De diàmetre, o 2 de 20 cm. ben untats amb mantega i empolsats amb farina. Aquest pastís és més bo si no queda massa gruixut, per això cal fer-lo amb un motlle gran ampla i baix, o be dos de petits.

Elaboració

Es desfà la mantega i es barreja amb el sucre i l’escorça de llimona ratllada, es remena bé i s’hi afegeixen els rovells d’ou. Es va baten ( es pot fer amb l’ajuda del “minipimer”) fins que els rovells queden gairebé blancs, aleshores s’hi tiren les ametlles ratllades i es continua remenant. A part es baten les clares a punt de neu, quan ja estan ben muntades es barregen amb molta cura, perquè no baixin, amb la pasta dels rovells i ametlles i poc a poc s’hi va afegint la farina i el llevat, passada pel sedàs. Quan està ben barrejat s’aboca al motlle o motlles i es posa al forn 180 gº si pot ser elèctric d’aire calent millor, si és un forn tradicional posició dalt i baix.

S’ha de procurar no obrir el forn durant els primers 20 minuts, però no tarda gaire a coure, un cop passats 25 minuts cal anar punxant-lo per veure si és ben cuit.

Un cop fora del forn, però encara calent, s’aboca sobre una plata amb molta cura, després es torna girar perquè la part de sobre del pastés quedi a dalt altre vegada i s’empolsa amb sucre fi.

Aquesta recepta me la va trametre una bona amiga de Ciutadella, les “Tortades d’ametlles” són molt típiques de la illa de Menorca, cada família té la seva pròpia recepta i competeixen per veure qui la fa millor.

És un pastís deliciós, espero que us agradi.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Retalls d'Arquitectura: "La Farinera Teixidor"

La meva afició per l’arquitectura i el disseny em ve de ben petita, la casa on vaig néixer, a Girona, era molt a prop de l’edifici de “La Farinera”, obra de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí.

Les formes ondulades i vibrants d’aquest edifici, entre fantasmagòric i conte de fades, m’impressionava molt, cada vegada que passava per davant descobria noves formes i relleus i m’agradava resseguir-les amb els dits, fins i tot l’olor de les parets de la tanca, quan plovia, m’agradava i ha quedat gravada dins dels meus records, En certa manera aquest edifici va guiar el meu camí cap el que més endavant seria la meva professió.

Recentment he llegit en un article dedicat als 100 anys de “La Farinera”, que l’arquitecte gironí, Arcadi Pla i Masmiquel, que és l’autor de la restauració de l’edifici, de petit tenia sensacions semblants quan passava per davant.

En aquesta pàgina vull fer homenatge a “La Farinera Teixidor” i al arquitecte que la crear.

L'edifici de “La Farinera Teixidor” va ser projectat per Rafael Masó i Valentí l’any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona. És una de les obres més representatives de la cuitat.

L’industrial Alfons Teixidor va encarregar a Masó una de les obres que en els temps esdevindria emblemàtica: un complex integrat per l’habitatge de la família Teixidor, el cos d’oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems.

Va ser construït en diverses etapes per un jove Masó a les escorrialles del modernisme, amb influències de Gaudí, de Makintosh i de la Sezession vienesa. Les peces de majòlica blanca, les escates, la forja i els vitralls permeten materialitzar un edifici que revela des de l’exterior la seva funció. Els pinacles arrodonits en forma d’espigues de blat, els revestiments de rajola blanca i el color blanc de les façanes, abans de la restauració, al.ludeixen directament la idea de muntanyes de farina .El mateix Masó va escriure: fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡ tot nevat ¡ vull que sigui realment la casa de les farines.

El conjunt té gran interès tant de volum i de composició com de detalls decoratius, cal assenyalar la pedra de la façana de planta baixa, amb diferents jocs de formes i textures d’acabat; l’estucat de la resta de paraments , sobre els quals destaca la rajola blanca, amb nombroses formes i relleus i detalls decoratius, els elements de ferro forjat: reixes, portes finestres i sobretot la tanca de la entrada principal i els fanals acabats amb vidre de color blau. Els vitralls també són molt interessants.

Abans de encarregar el projecte de l’edifici a Rafael Masó, el Sr. Teixidor va voler escollir més d’un projecte, fa poc s’han descobert dibuixos i plànols molt interessants de Josep M. Jujol que era company de promoció d’en Masó. El propietari però, finalment es decantà per el projecte de Rafael Masó.