Retalls de "patchwork" 4 "Kilts" per a nens

Per a la Valentina, la Lya, la Camila i el Teo.

Uns dels últims treballs de patchwork que he fet, han estat pels quatre nous personatges que han nascut  a la família: tres nenes (som família de dones) i un nen.

La primera en néixer, va ser la Valentina i la segona la Lya, totes dues nenes,  rosses, amb ulls blaus i molt boniques, i amb un nom ben original . De les dues sóc tia besàvia, o sigui que ja són de la quarta generació de la nostra família.

La tercera, la Camila, una altra nena, una preciosa moreneta d’una  vitalitat desbordant.  L’últim en néixer va ser el petit Teo, un xicotet d’ulls foscos vivíssims, tranquil, dolç i rialler. D’aquests dos últims nens, en soc tia àvia.

Per cada un d’aquests petits personatges, vaig voler fer un “Kilt” pel llitet. Com que els gustos de les mares eren diferents, vaig procurar que tan els colors com els dibuixos, fossin adients, tan per les criatures, com pel lloc on haurien d’anar col.locats. El de la Valentina i el de la Lya, encara que són molt diferents l’un de l’altre, tan les teles com els dibuixos brodats o aplicacions, són de colors suaus, però ni la forma ni el tema dels dibuixos tenen res a veure l’un amb l’altre. En canvi  el de la Camila i el del Teo si que són semblants, les teles i els colors són els mateixos, de colors vius i contrastats, i  encara que els acabats dels dibuixos siguin diferents tots dos són del mateix estil.

Si normalment ja m’agrada molt fer els treballs de “patchwork” , en aquest cas encara m’ho he passat millor; cada petit dibuix dona molta feina, la tria de robes i colors de vegades es fa interminable, però, la feinada val la pena si es vol aconseguir que la “labor” tingui un bon resultat final.

Kilt de la Valentina

Vista genaral

 Detall 1

 Detall 2

 Detall 3

detall 4

                                               

Kilt Lya


detall

Kilt de la Camila

detall 1

 detall 2

detall 3

detall 4

Kilt d'en Teo

detall 1

detall 2

detall 3

detall 4

detall 5

detall 6

Les meves Orquídies

Orquídies Phalaenopsis

Per descriure bé el món de les Orquídies caldria, com a mínim, fer una tesis, el ventall d’espècies és molt ampli ja que n’hi ha de Regions temprades, de Regions tropicals, de cultiu salvatge, de cultiu d’hivernacle, etc.  les espècies més conegudes aquí són la Dendrobium,la Paphispedium i la Phalaenopsis.

El nom d’Orquídia el  va posar Teofrasto, deixeble d’Aristòtil, i ve de orchis que significa “testicle” per la forma dels pseudòbuls de la flor.

Les primeres Orquídies tropicals van arribar a Europa a principis del segle XVIII en vaixells de l’Armada Britànica, i de seguida van ser molt apreciades pels col.lecionistes de plantes exòtiques i cultivar-les en hivernacles es va posar de moda  per tot Europa.

Les Orquídies són unes plantes fascinats, de flors molt boniques i exòtiques, cultivar-les i fer que visquin bé és tot un repte, com que són molt delicades cal buscar-los el lloc adequat, han de tenir bona llum natural, però no directe, és millor que quedi tamisada per una persiana o estor lleuger, quant ja s’hi adapten al lloc, és millor no moure-les.

Com que generalment són de climes càlids la temperatura de l’ambient cal que no sigui inferior als 16º. També és molt important la manera de regar-les,  és millor submergir-les dins una cossi o galleda plena d’aigua i després deixar que s’escorrin bé. A l’estiu però. Cal sovintejar més les regades.

També  cal controlar les arrels que surten fora del test, netejant-les de tan en tan, però sense tallar-les, les fulles també convé que estiguin netes, es poden fregar amb un drap humit per treure-les-hi la pols, una orquídia sana ha de tenir les fulles brillants i dures.

Quant ja els ha caigut totes les flors, cal podar-les, per fer-ho cal tallar la tija per el lloc on fa el canvi de color, es treu la part seca de la tija i només es deixa el tronquet verd, quant arribi el moment pot tornar a brotar per la mateixa tija o bé fer-ne una de nova que pot sortir d’entremig de les fulles.

Resumint, els elements indispensables perquè una orquídia visqui bé són: Llum tamisada, calor i humitat, regulant bé aquest tres factors l’orquídia es conserva en bon estat i florirà en abundància cada any, algunes espècies fins i tot fan dues florides.

Segons Plató si una persona et regala una orquídia vol dir que et tramet el seu amor, així en contemplar les seves flors, tan delicades i boniques, sempre et recordaran la persona que te la va obsequiar. Gairebé totes les que tinc me les han regalades, en fa feliç veure-les créixer  i florir, el primer que faig cada dia quant em llevo és mirar –les, en elles veig l’amor que m’han tramés.

Consells per comprar bé una orquídia: escolliu les que tinguin les fulles verdes i fortes, sense imperfeccions, la tija ha de ser rígida i és millor que les flors encara no estiguin del tot obertes.

Demaneu que portin l’etiqueta, així sabreu el nom i les indicacions de com s’ha de regar, etc. Procureu que en el desplaçament no li toqui el sol ni l’aire. Si la cuideu bé us  florirà, i durant tres o quatre mesos podreu gaudir de les bellesa de les seves flors...



Pastís de xocolata "Sacher" a la meva manera

Aquest famós pastís de xocolata va ser creat per un cuiner de la ciutat de Viena fa més d’un segle per satisfer el “golut i llaminer” Compte-Príncep Metternich-Winneburg.

Mig segle més tard, el seu fill, Eduard Sacher va fundà l’hotel que porta el seu nom, en el temps , l’hotel,  s’ha convertit en un dels emblemes de la ciutat de Viena. Degut a la seva situació estratègica, està situat just al centre de la ciutat, al darrera mateix de l’edifici de l’Òpera, l’hotel ha sigut punt de trobada de nombroses personalitats, tan del món de la cultura: músics, escriptors, artistes, etc. Com de la política i del comerç.  El famós escriptor Britànic, Graham Green, hi va escriure el guió de la pel.lícula “El tercer home” i va convertir el Hall de l’hotel en un dels escenaris de la pel.ícula...

Es pot dir que no hauràs estat del tot a Viena si no has anat a tastar u n “sacher” en un dels salonets del hotel.

No sé si la meva versió del “sacher” es ben bé l’original, fa molt temps que la tinc i al llarg dels anys l’he anat millorant. No és un pastís fàcil de fer, tot el contrari, és bastant entretingut i s’han de seguir molt bé tots els passos, però val la pena l’esforç ja que és un pastís deliciós.

Ingredients:

175 gr. / 7 barretes de xocolata Nestlé postres

180 gr. de sucre

150 gr. de mantega

75 gr. de nous, 75 gr. de taronja confitada

75 gr. de farina

4 ous

1 ratlladura de llimona o de taronja

1 copeta de licor de taronja o del que es tingui

2 culleradetes de llevat Royal

1er) fondre la xocolata amb la mantega al microones o al bany Maria.

2n) Batre els ous amb el sucre i la ratlladura de llimona o taronja fins que quedi tot d’una consistència molt cremosa.

3er) Quant la xocolata i la mantega s’hagi refredat, barrejar-ho amb la mescla del rovells i el sucre i seguir batent.

4t) Afegir-hi les nous i la taronja confitada, tot picat fi  ( Turmix, 123 )

5è) afegir-hi el licor, quant estigui tot mesclat tirar-hi les clares a punt de neu i seguir remenat procurant que les clares baixin,  i per últim anar tirant-hi poc a poc la farina i el llevat passats pel sedàs.

6é) Untar els motlle,( pot ser tipus “Plum Cake” o rodó), i enfarinar-lo amb un polsim de farina. Abocar la pasta a dins i poseu-lo al centre del forn. Al començament la temperatura ha de ser  forta, 180 º. Als 10 minuts cal abaixar-lo a 160 º ( no obrir el forn fins que hagi pujat). Ha de coure de 40 a 45 minuts aproximadament, però  depèn del forn,s’ha d’anar punxant per veure si és cuit, però s’ha de tenir en compte que ha de quedar una mica cremós per dins.

7é )Quant el pastís és fred i desemmotllat, es prepara una crema de xocolata molt espessa.

Proporció: 10 barretes de xocolata, 50 gr. de mantega, desfer-ho al microones o al bany Maria, cal que quedi a toc de “pomada”. Aleshores es va untant el pastís amb aquesta cobertura per totes les bandes fins que quedi tot cobert.

8é) Es pot adornar el pastís “sacher” amb taronja confitada, nous, etc.

9é) Aquest pastís no es passa, com més dies passa encara és més bo.

Espero que us agradi.

Retalls d'Arquitectura: casetes per a nens

 Un conegut nostre, que fabrica casetes per a joc dels nens, buscava un jardí prou gran per poder instal.lar-ne dues,  i un cop muntades, fer un  reportatge fotogràfic pel seu nou catàleg. Li vam oferir el nostre jardí, així  ell va poder fer el reportatge i els nostres nens van tenir la sort de poder gaudir, durant tot un cap de setmana, d’unes fantàstiques casetes per jugar.

Les casetes “smartplayhouse”, com així les anomena el nostre amic, són autèntiques peces de disseny inspirades en l’Arquitectura Moderna Contemporània, un espai modern i confortable que proporciona al nen un lloc propi per poder jugar i desenvolupar la seva imaginació i creativitat, per aprendre i compartir.

Les casetes estan fetes amb materials de  màxima qualitat, resistents a la intempèrie  i al pas del temps. També estan pensades per evitar possibles impactes mediambientals.

Són molt fàcils de muntar ja que els vidres, les portes i les finestres  vénen pre- muntades de fàbrica, això permet muntar-les amb molt poc temps. També hi ha un servei de muntatge per qui ho desitgi.

L’empresa “smartplayhouse” disposa de 10 models diferents de casetes, les dues que van muntar al nostre jardí eren el model “Hobikken” ( cabanya per a nens) i la del model “Kyoto” o (caseta futurista), d’aquesta ni ha de dos tipus, de 1 o de 2 pisos, la que van muntar a casa nostra era  la de 2 pisos.

Personalment, la caseta “Kyoto” , inspirada amb les últimes avantguardes japoneses, m’agrada molt, però, un cop vist tot el catàleg,  la caseta “Illinois”(una caseta amb vistes), que és la pura essència del gran mestre Mies Van der Rohe, potser és la que m’agrada més.

L’adreça per veure el catàleg és: http://www.smartplayhouse.com/

Espero que us agradin, però m’agradaria saber la vostra opinió.

Marta Dalmau

 

 caseta model Kyoto de dues plantes

 caseta kyoto detalls de les finestrres

 caseta Kyoto interiors

caseta Kyoto detall de la porta



 caseta Kyoto de nit

 caseta Hobikken

 caseta Hobikken de nit

Tortada d’ametlles

Tortada d’ametlles (Torta de Santiago)

A la meva manera

Ingredients

100 gr. De mantega

200 gr. De sucre

200 gr. D’ametlles crues pelades i triturades no gaire fines

75 gr. De farina

6 ous

L’escorça d’una llimona grossa ratllada fina

1 culleradeta de llevat “royal” o similar

1 motlle rodó 35/40 cm. De diàmetre, o 2 de 20 cm. ben untats  amb mantega i empolsats amb farina. Aquest pastís és més bo si no queda massa gruixut, per això cal fer-lo amb un motlle gran ampla i baix,  o be dos de petits.

Elaboració

Es desfà la mantega i es barreja amb el sucre i l’escorça de llimona ratllada, es remena bé i s’hi afegeixen els rovells d’ou. Es va baten ( es pot fer amb l’ajuda del “minipimer”) fins que els rovells queden gairebé blancs, aleshores s’hi tiren les ametlles ratllades i es continua remenant. A part es baten les clares a punt de neu, quan ja estan ben muntades es barregen amb molta cura, perquè no baixin, amb la pasta dels rovells i ametlles i poc a poc s’hi va afegint  la farina i el llevat,  passada pel sedàs. Quan està ben barrejat s’aboca al motlle o motlles i es posa al forn 180 gº si pot ser elèctric d’aire calent millor, si és un forn tradicional posició dalt i baix.

S’ha de procurar no obrir el forn durant els primers 20 minuts, però no tarda gaire a coure, un cop passats 25 minuts cal anar punxant-lo per veure si és ben cuit.

Un cop fora del forn, però encara calent, s’aboca sobre una plata amb molta cura, després es torna girar perquè la part de sobre del pastés quedi a dalt altre vegada i s’empolsa amb sucre fi.

 Aquesta recepta me la va trametre una bona amiga de Ciutadella, les “Tortades d’ametlles” són molt típiques de la illa de Menorca, cada família té la seva pròpia recepta i competeixen per veure qui la fa millor.

És un pastís deliciós, espero que us agradi.

Retalls d'Arquitectura: "La Farinera Teixidor"

La meva afició per l’arquitectura i el disseny em ve de ben petita, la casa on vaig néixer, a Girona, era molt a prop de l’edifici de “La Farinera”, obra de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí.

Les formes ondulades i vibrants d’aquest edifici, entre fantasmagòric i conte de fades, m’impressionava molt, cada vegada que passava per davant descobria noves formes i relleus i m’agradava resseguir-les amb els dits, fins i tot l’olor de les parets de la tanca, quan plovia, m’agradava i ha quedat gravada dins dels meus records, En certa manera aquest edifici va guiar el meu camí cap el que més endavant seria la meva professió.

Recentment he llegit en un article dedicat als 100 anys de “La Farinera”, que l’arquitecte gironí, Arcadi Pla i Masmiquel, que és l’autor de la restauració de l’edifici, de petit tenia sensacions semblants quan passava per davant.

En aquesta pàgina vull fer homenatge a “La Farinera Teixidor” i al arquitecte que la crear.

L'edifici de “La Farinera Teixidor” va ser projectat per Rafael Masó i Valentí l’any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona. És una de les obres més representatives de la cuitat.

L’industrial Alfons Teixidor va encarregar a Masó una de les obres que en els temps esdevindria emblemàtica: un complex integrat per l’habitatge de la família Teixidor, el cos d’oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems.

Va ser construït en diverses etapes per un jove Masó a les escorrialles del modernisme, amb influències de Gaudí, de Makintosh i de la Sezession vienesa. Les peces de majòlica blanca, les escates, la forja i els vitralls permeten materialitzar un edifici que revela des de l’exterior la seva funció. Els pinacles arrodonits en forma d’espigues de blat, els revestiments de rajola blanca i el color blanc de les façanes, abans de la restauració, al.ludeixen directament la idea de muntanyes de farina .El mateix Masó va escriure: fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡ tot nevat ¡  vull que sigui realment la casa de les farines.

El conjunt té gran interès tant de volum i de composició com de detalls decoratius, cal assenyalar la pedra de la façana de planta baixa, amb diferents jocs de formes i textures d’acabat; l’estucat de la resta de paraments , sobre els quals destaca la rajola blanca, amb nombroses formes i relleus i detalls decoratius, els elements de ferro forjat: reixes, portes finestres i sobretot la tanca de la entrada principal i els fanals acabats amb vidre de color blau. Els vitralls també són molt interessants.

Abans de encarregar el projecte de l’edifici a Rafael Masó, el Sr. Teixidor va voler escollir més d’un projecte, fa poc s’han descobert dibuixos i plànols molt interessants de Josep M. Jujol que era company de promoció d’en Masó. El propietari però, finalment es decantà per el projecte de Rafael Masó.

"La farinera" abans de la restauració aprox.1950

L'edifici després de la retauració any 2000

Detall de la teulada i l'espiga 

Detall

Detall de la façana

Detall de la tanca i el fanal blau

Detall del finestral sobre el pont

Detall de les gàrgoles

Detall de l'espiga

Detall de la forja

Detall de les reixes amb espiga